Viure la radicalitat evangèlica

(Joan Codina).- Ofereixo uns subratllats de la introducció del document capitular que s’aprovarà demà.

Viure la radicalitat evangèlica fa referència a l’arrelament evangèlic de la nostra consagració apostòlica. Els tres nuclis són: 1) místics en l’Esperit; 2) profetes de la fraternitat; 3) servents dels joves formen l’únic dinamisme de la “gràcia d’unitat”.

La paràbola del cep i les sarments (Jn 15,1-11) ha il·luminat el treball capitular: arrelats en l’amor al Crist per donar més fruit com a deixebles.

Viure la “gràcia d’unitat” com a do de Déu que ens demana conversió evangèlica audaç.

La paraula “radicalitat” fa referència a les arrels: la nostra vocació apostòlica arrela en Déu, centre de la nostra existència, per dedicar la nostra vida a favor del món especialment dels joves.

Una frase recorre tot el document capitular i que constitueix la seva columna vertebral: Com D. Bosco, en diàleg amb el Senyor, caminem junts moguts per l’Esperit, tot fent experiència de vida fraterna com a Valdocco, disponibles a la projectualitat i a la col·laboració, cap a les perifèries, esdevenint signes profètics al servei dels joves.

El Capítol proposa a cada comunitat i a cada salesià tres moments de discerniment: 1) “escoltar” la nostra realitat per descobrir-hi els signes d’expressió evangèlica i els que en són contraris; 2) “llegir”, interpretar les situacions i deixar-se il·luminar per l’evangeli, per l’experiència de Don Bosco i pel magisteri salesià, tot fent experiència de conversió 3) “avançar”, dissenyar un camí, preveient processos i senyalant els punts essencials sobre els quals treballar durant el proper sexenni.